Cabòries d'un Santjustenc

Visita a la Sagrada Familia

2012-01-29T20:28:00.000+01:00

Avui dia 29 de gener de 2012 un grup de companys i companyes de la Secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just Desvern, hem fet la segona sortida cultural per visitar aquesta monumental obra de Gaudí, varem tenir que fer dues visites per la gran afluéncia de companys, aquesta vegada erem uns 36 i ens trobàrem davant del pórtic del neixament de la basílica a les 9,30 hores. Ens esperaba la nostra companya Montserrat Rajadell que es guia de turisme per fer les explicacions corresponents. Una vegada reunits varem fer una visita exterior i detectar totes les obres i figures de la façana del neixament, desprès ja varem entrar a visitar el museu i finalment la nau de la basílica amb les seves columnes representant un bosc i els vitralls dels bisbats corresponents. Una obre marevellosa i un gran treball que a hores d'ara i desprès de molts anys de fer pocas obres està agafant molt de renom muldialment i es per això que sempre i han molts visitants i moltes cues. La visita de la basílica la varem començar per la porta principal que dona al carrer Mallorca que hi estan treballant, la porta d'entrada amb lletres grans en Català i ha escrit el Parenostre, així com tambè hi ès amb 40 llengües diferents.

Detall del neixament

La nau central te una capacitat per unes 7000 persones una alçada grandiosa i uns treballs espectaculars, i encara falta acabar. Amb les explicacions de la Montserrat i gràcies als auriculars que portabem la vàrem poder seguir en tot moment malgrat el soroll extern que hi había,els seus comentaris extensos ens varen fer veure detalls que no sabiem el seu significat. Acabada la basílica anarem a veure la façana de La Passió a on hi ha les imatges i escultures que va fer l'artista Subirats, detallant tota la passió de Crist, al costat hi ha la façana de la tardor que hi estant treballant.

Una vegada vist tot, varem sortir al carrer per poder-la veure en una altre perspectiva, veien les obres que s'estan fent. Desprès anarem a visitar la cripta a on ho fan missa els diumenges i festius. La cripta resta oberta els dies de missa i a on hi resta enterrat Antoni Gaudí. Una visita que es te que fer amb guia o si mès no amb autoguia que pagant uns 20 euros hi entra amb l'entrada.

Detall del sostre

Nau central

Mes fotografíes: https://picasaweb.google.com/102987489486798503849/VisitaSagradaFamilia#

De Bruguera-Sant Julià de Saltor - Campdevanol

2011-11-14T09:55:00.002+01:00

El dia 13 de Novembre de 2011, sortim de Sant Just Desvern a les 7 del matí 55 persones amb l'autocar que en portarà al començament de l'excursió de cada una de les tres que consta avui, dintre del cicle d'aquest anys "L'aigua com a font de riquesa". La primera parada la fem a Ripoll per esmorzar i deixar els que faran la sortida curta de tres hores, seguidament anem a Camdevanol per deixar als caminadors de la sortida llarga que tenen unes cinc hores de cami, l'itinarari discorra de Campdevanol, Sant Julià de Saltor i tornar. Jo m'apunto a la mitjana que es de 4,30 hores i no te tant de desnivell teoricament, aquesta ens porta fins el bonic poble de Bruguera, a on arribem i a les 10 del matí ja comencem a caminar, el dia està amb nuvols però amb estones de sol, el bosc humit ì amb unes tonalitats entre el pi negre, els faig, les rouredes, el poble de Bruguera està situat a 1200 metres es un petit llogarret tranquil, el camí que seguim l'agafem a la sortida del poble vers el Serrat Roig, i de sobte comença a pujar per un corriol al mitg del bosc, practicament no hi ha perdua, arribem a una pista, passem per La Bassona, el que sembla una petita presa, sense aigua, aviat comencem una forta pujada fins Les Portelletes i ja planejant una mica arribem al Coll de Corones o de Saltor, aqui ja divisem als nostres peus Sant Julià de Saltor amb el seu campanar guarnit d'antenes i uns cotxes abandonats que no es l'imatge bucólica del lloc, però en fi i baixem i parem una estona, a partir d'aquí ja nomès es trobar el camí de baixada que surt a lèsquerra d'una bassa que hi ha i baixa per el que sembla un torrent, està tot marcat am les marques de la GR3 sense problemes, plafons informatius ben acurats, i així arribem al Collet dels Graus a 1170 m. i aquí si que no hi falten indicadors, nosaltres agafem el camí amb uns forta baixada que ens te que portar a la Colonia del Molinou, ens que 1,15 h.anem baixant fins a SantMartí Vell a on hi ha una font que aprofitem per dinar. Acabats i fent la foto de grup,com podeu veure, retornem el camí i arribem al collet de Capdevila i seguint el torrent arribem al Molinou. En total hem caminat 4,30 hores efectives i 19 caminats en total.

El caminadors

Bruguera

Sant Julià de Saltor

Mes fotografies a:

https://picasaweb.google.com/101918686963852065495/BrugueraSantJuliaDeSaltorColoniaElMolinou#

Excursió per la Serraseca (Solsones i Alt Urgell)

2011-10-12T18:17:00.000+02:00

Es la segona sortida del Cicle d'excursions de la SEAS, aquest any sobre "L'aigua com a font de riquesa", el divendres una conferència i el diumenge l'excursió. El diumenge dia 9 d'octubre de 2011 a les 7 del matí un grup de 53 persones pujem a l'autocar que ens portarà fins a Solsona a on esmorzem., ho fem ràpidament ja que encara ens queda un bon tros de carretera fins a Cambrils a on visitarem les salines i començarem la sortida. Arribem sobre les 10 del matí , una vegada amb les motxilles fem cap vers el Salí de Cambrils-hi han indicadors , vaixem fins l'aparcament de cotxes que hi ha i ja veiem l'aigua salada i les eres de la sal, el camí molt arreglat turísticament recorre en pujada el recorregut de l'aigua, anem pujant , tastem l'aigua i fem fotogràfies de les estelegmites que fa la sal. en una mitja hora arribem a la casa de turisme rural que hi ha.

Vista de les salines desde el castell de Cambrils

Una vegada vist i amb les explicacions corresponents, tornem endarrera fins trobar les senyals de la GR1 la qual ja no abandonarem fins a Oliana, amb pujada arribem a l'esglesia de Sant Marti de Cambrils , una aturada i continuem fins el Castell de Cambrils i albirem la vista que es divisa, Retornem per al mateix camí i seguim les marques blaves i vermelles que ens fan patir una mica ja que ara ens toca una bona pujada i sota un sol abrasador, el poc bosc sec, però ho aguantem, i així arribem dalt de la Serraseca que la seguirem per la seva carena plena de còdols com a Montserrat i realment molt seca, trobem Sajolida, Farigola, Romaní i sobretot una vista espectacular , per una banda veiem Montserrat, el Montseny, el Puigsacalm. el Port del Comte, i per l'altre la Serra de l'Aubenç, la Serra de les Canals, el pantà d'Oliana la vall de Mora Comtal, gaudint del paisatge arribem a la collada del Sàlzer que hi ha un mirador al lloc mes alt de la serra al que hi pujem. Desprès de un merescut descans tornem al coll i a la banda dreta surt un camí que en forta baixada i sempre seguint les marques en portarà fins la carretera que puja de per la Valldan des d'Oliana, la seguim un tros i al cap de 300 metres a l'esquerra enfilem un camí pedregós per a on es transportaba la sal i arribem a l'ermita de Sant Just i Pastor a on dinem, tots apretats ja que busquem les poques ombres que hi ha, i sense aigua.

Esglèsia de Sant Just i Pastor

Acabats de dinar, emprenem la baixada fins a Oliana, pasant moments d'angoixa però resolguts.

Així acabem aquesta sortida amb un temps estimat de 4 hores efectives. llàstima que hem agafat un dels dies mes calurossos de l'any.

Panoràmica de la Serra de les Canals

Per a mes fotografies a:

https://picasaweb.google.com/101918686963852065495/DeCambrilsSolsonesAOliana#

SOPAR DE LLUNA PLENA 2011

2011-07-16T21:50:00.002+02:00

Desprès de diversos anys en que uns socis de la SEAS, varen tenir aquesta idea, es varen començar aquest sopars, que consisteixen anar en alguns llocs emblemàtics a on es pugui fer un sopar per unes 80 persones , si organitza una pujada a peu d'una hora, o hora i mitja gaudin d'una caminada agradable fins al restaurant, i desprès de sopar i cantar tornar per un altre camí sota la llum de la Lluna sense importar l’hora.

Castell de Mediona

El primer lloc va esser a la Mola de Sant Llorenç de Munt i així hem passat per al Santuari de Bellmunt, El Corredor, Montserrat, Santuari de Cabrera, Els Munts, Castell de Gallifa, etz.. Aquest any hem estat al Castell de Mediona, érem 69 assistents tots cofois i contents, del Castell de Mediona en tenen cura en Ramon i la Consol, que hi viuen tot l’any cultivant el seu hortet fent melmelades, licors, herbes que venen als que hi anem, disposen de menjador hi unes habitacions per poder-hi dormir. En Ramón ens explica la visita guiada del castell amb gran simpatia, el recorregut normal no el podem fer per falta de temps, però sentats dins de l’església, va desgranat la seva explicació que seguim molt atents, mentrestant a fora ja hi ha les barbacoes per fer les botifarres, la carn, les patates i la resta, ja està tot apunt, sortim de l’església i entrem a les bodegues a on tenim les taules preparades, així comencem aquest sopar concorregut amb força xerinola, entre el pa amb tomàquet i els embotits, el vi, la carn, l’allioli i ho rematem amb un flam de mel i mató i una copa de cava. Arribats en aquest punt ja surt la Dolors i l’Anna repartint els cançoners i encetant les primeres cançons, uns surten a veure la lluna plena i a fer la cigarreta,la majoria intentat treure unes melodies que encara sortien força bé, però com que no tot es cantar es fa sortir a l’Agustí a explicar acudits i tots sentats al seu voltant com si fos l’avi explicant als nets. Arribats a les dotze de la nit comencem a preparar-se per baixar a la riera per tornar a seguir el camí vers Sant Joan de Mediona a on espera l’autocar, però abans tenim que fer la fotografia del grup sota la lluna.

Fotografía de grup de la SEAS

Enllaç a les fotografíes: https://picasaweb.google.com/florsloreto/SoparDeLlunaPlena#

Bloc del Castell de Mediona: http://castelldemediona.blogspot.com/

SERRA DE RUBIÓ

2011-01-24T18:50:00.001+01:00

El diumenge dia 23 de gener, ens trobem al parador de Sant Just uns 12 companys per fer una sortida matinal a la Serra de Rubió al Baix Llobregat. Com sempre el cap d'expedició es el Josep Mª Rius, fa un fred que pela estem a menys dos graus, de seguida ens distribuim en els cotxes i carretera vers Esperraguera, a mesura que anem pujant la temparatura va baixant, arribem a menys 5 graus, anem per la carretera de Manresa i agafem una secundària a l'esquerra que porta a ca l'Estruc, la seguim i aparquem uns cotxes davant l'ermita de Santa Margarida del Cairat i la resta seguim la carretera que porta a Esparreguera, agafem el trencall que porta a Santa Maria del Puig, aparquem els cotxes, ens preparem, guants, gorres, forros, molt de fred,

A peu continuem per la pista i pasem per sobre la colonia Sedò i per sota les restes del castell d'Esparreguera

en poc mes de mitja hora ens plantem a Santa Maria del Puig, l'hi donem la volta i entrem al terreny que l'envolta ja que resta tancada, proseguim per una àrea de picnic i resseguim un camí que ens porta a la riera i segueix per una altre pista tancada fins el Mirador del Blaus, aquí divisem estructures del terreny de tonalitats blavoses i esmorzem. Ara reseguim la pista per unes senyals grogues i amb indicadors de la Gr 91 que es un tros del Camí de Sant Jaume Català que puja per Collbató a Montserrat, el seguim un trós fins que trobem un rètol que ens separa, continuem per la pista de la

dreta fins trobar una bifurcació, la de l'esquerra puja fins el lloc mes alt el Capbrot de 427 metres amb unes vistes de Montserrat , ara baixem uns 200 metres i a l'esquerra trobem un cartell que possa Aixopluc es una barraca de pedra seca que anem a visitar.

Retornem el camí que hem vingut fins a la cruïlla de pistes, seguim la de la dreta que posa Can Palomera i ja no la deixem fins arribar als cotxes a Santa Margarida del Cairat, aqui els conductors aniràn a buscar la resta de cotxes i ja tots de tornada, es una excursió de unes 3,30 hores entretinguda, però per no fer a l'estiu, les vistes de Montserrat, El Cairat, Sant Salvador de les Espases val la pena de contemplar-la.

La colla a la barraca de pedra

Mès fotografíes aquí: http://picasaweb.google.com/101918686963852065495/MatinalALaSerraDeRubioBaixLlobregat#

PER LA GR92

2011-01-17T11:24:00.000+01:00

El dia 16 de Gener de 2011, sortim de Sant Just Desvern 70 persones per fer una sortida sobre el cicle de la Secció Excursionista SEAS sobre "Espais Naturals"
Aquesta vegada era anar de l'Escala a Torruella de Montgrí seguint la GR92, per lo que sortim de Sant Just a les 7,15 del matí, amb un autocar llarguissimmmm......., anem per l'autopista i ja veiem que hi ha boires, veiem la sortida del sol, els camps gebrats, i així arribem a l'Escala, anem al port i en un bar esmorzem i a les 10 hores ja estem enfilant el camí, passem per nius fortalessa de la guerra civil, que contemplem, anem seguint i ja veiem els espedats que cauen al mar, en recons que encara hi ha boira dona una visió fantasmagórica, així arribem a Cala Montgó, aqui ens despistem una mica degut anar parlant i no veure les senyals de la GR92, tenim que anar a la cala per retrobar-les i allí ens reunim quasi tots, estem a Cala Motgó, la boira tapa el mar però proseguim el camí una mica costerut per al mitg del bosc amb pujades i baixades, moltes pedres i els espedats al costat nostre, arribem a La Caleta la passem i esperem els que faltaven, fem un reagrupament i una vegada tots comencem a pujar fins la Punta Ventosa, aquí tornem a trobar restes de la guerra civil i moltes, s'hi arriba en cotxe, al menys hi ha una pista que hi puja. Desprès de contemplar el paisatge i descansar una mica, enfilem la pista i ens endinsems per el Pla de Milá, com que hi ha molta humitat l'herba resta verda i les flors obertes, fins i tot un Fredolic, el pla no te perdua i està molt ben indicat, arribem a uns indicadors que uns van a l'Estartit i l'altre fins a Torruella de Montgrí, que és el que agafem, preseguim en mitg de pinedes i cascalls fins arribar a l'àrea de les dunes, aquí ens parem i dinem.
Ara ens dividim la majoría continuarem fins al castell de Montgrí i l'altre grup seguirà fins a Torruella.
Continuem seguint les senyals blaves i vermelles i ja ens trobem amb una forta pujada que en porta dalt de la muntanya de Santa Caterina, ara es planer i ja veiem el castell, pero la muntanya fa males passades i tenim que fer un sifón, baixem fins el coll dèn Carrigats, al fons a la dreta veiem l'ermita de Santa Caterina, la pujada per al mitg de les pedres no agrada a tothom per el que uns quant decideixen baixar del coll fins trobar el camí que porta a Torruella, la resta enfilem aquelles pedres, que per cert no son difícils ja que es una GR, i al final ja estem dalt del castell, el visitem pujem a dalt ja que està buit, la vista es maravellosa, llàstima que no podem veure la neu del Pirineu, que no al podem veure per als núvols, però si que veiem les Medes i tot el pla, en fem una foto de grup i baixada ràpida fins a Torruella a on ens espera l'autocar de tornada, a baix ens retrobem tots i carretera fins de tornada a Sant Just que arribem a les 20 hores.

Temps total de la sortida 5,45 hores. a part les parades.
Més fotografies a: http://picasaweb.google.com/101918686963852065495/DeLEscalaATorroellaDeMontgriPerLaGR92#

Una volta al Pedraforca

2010-09-20T19:58:00.003+02:00

El diumenge dia 19 de setembre varem fer la primera sortida dels cicles que organitza la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, que aquest any estarà dedicat als "Espais naturals de Catalunya". Per mes informació a la web següent: http://www.santjust.org/seas/ , aquí hi trobareu el programa del cicle.

Aquesta primera sortida era als espais del Cadí, concretament pujar al Pedraforca, es varen fer quatre itineraris aquesta vegada, tots sortien de Gósol, un itinerari pujava per l'enforcadura, un altre per la Canal del verdet, un altre que donava la volta fins al mirador de Gresolet i el mes curt al Tossal del castell de Termes.

Com sempre sortíem de Sant Just Desvern a les 7 hores i a les 9,15 estàvem a Gósol, mitja hora per esmorzar i a les deu sortíem tots a fer l'itinerari escollit. Hem vaig afegir al grup que portava el Ferran Delafuente i el Lluís Solè, érem 16 components que emprenguérem el camí per la GR150-PR-C 123, una pujada sostinguda en mig del bosc mullat, fins arribar a la Font de Terrers, parada agafar aigua

Font de Terrers

i continuar pel camí marcat sense pèrdua resseguint el serrat de la portella, disfrutem de les vistes de la serra del Cadí per darrera, la Coma de Cerneres i vistes del Cadinell, el camí planeja i va pujant a poc a poc fins arribar al Collel de 1.845 metres, aquí parem força estona per gaudir de les vistes de la Baga de Gresolet, la serra Pedregosa, el Pedraforca, entre boires les penyes altes, Tossa d'Alp, Puig Llançada, en fem la fotografia de grup i per una pista seguint la PR C 124 que en porta per una banda al Mirador del Gresolet i per l'altre arriba a Bagà, nosaltres fem la del mirador fins trobar el camí que puja al refugi Lluís Estàsen a on parem a dinar, hem estat de temps efectiu fins al refugi 3,15 hores. Aquí dinem i restem fins les 16 hores que emprenem el camí de baixada fins el mirador de Gresolet que es on ens vindrà a recollir l'autocar. Contemplem les vistes magnífiques que es veuen i ens adonem que en faltes dos components, que despistats agafaren la carretera de Saldes, uns anaren carretera avall a buscar-los i els altres esperant, varem trucar als companys que varen pujar al Pedraforca i ens diuen que han tingut contratemps i que no arribaran fins una hora i mitja mes tard, com que son les 17,30 h. quedem que ens trobarem al' encreuament de Saldes, per el que agafem els estris i carretera avall en total 0,45 minuts mes de caminar, al final ens retrobem els 16 components i esperem l'autocar que no tarda a arribar, pugem i cap a casa a on arribem a les 20,45 hores, donant per acabada la sortida.

El Collel 1.845 metres

Veure les fotografies :
http://picasaweb.google.com/florsloreto/VoltaAlPedraforca#5518958214267171314

Sortida de veterans 2010

2010-07-05T19:50:00.006+02:00

SORTIDA VETERANS 2010

Pallars Sobirà

Refugi Josep Mª Blanc

Un any mes i en van vint-i-sis, els amics i companys Pere i Marcel•lí ens han organitzat una nova sortida i aquest cop una mica ajustada de temps però molt agradable i sobretot en un lloc magnífic com es el parc nacional de Sant Maurici, concretament al refugi del CEC Josep Mª Blanc amb compromís d’assolir el Tuc de Saburó de 2912 metres.
Com sempre ens trobem al local uns dies abans per fer la distribució dels cotxes i parlar de l’organització i del que està programat, de primer visita i esmorzar al Castell de Llordà, prop d'Isona una carretera a ma dreta baixat el port de Comiols, ens hi portarà, de segon de Llavorsí anar a les Bordes de Berdié per anar a visitar el conjunt fortificat de La Crestalleta, tenim una visita guiada per una sanjustenca resident a Esterri de Neu la Imma, s'hi puja per una pista forestal que surt a uns 800 metres de Llavorsí direcció a Sort a ma esquerra, aquesta pista s’enfila molt fins al Santuari de la Mare de Deu de Biusé, i continua fins els prats i bordes, al mig del bosc s’enfila un petit camí entre pinedes en el que hi veiem restes de fortificacions i trinxeres, i amb plafons explicatius en alguns llocs concrets, al cap d'uns tres quarts d’hora arribem al cap de la Crestalleta, gaudim de les fortificacions que encara hi resten i de les explicacions de la guia, en mig de les ortigues visitem el conjunt i retornem per un camí que ja està indicat fins enllaçar amb el de pujada, arribem als cotxes quasi a les dues de la tarda , com que tenim que dinar ... ,cotxes avall fins a Biuse, aquí dinem uns aquí, uns allà, uns amb taules altres a terra, uns al sol altres a l’ombra i altres encenen foc a les barbacoes per fer carn a la brasa, una vegada dinats tornem a Llavorsí per fer un cafè i d’aquí comencem la tercera part del programa anar fins Espot per agafar els set taxis que ens pujaran per una pista pitjor que les muntanyes russes per un trajecte envoltat d’aigua i vegetació que pràcticament no veiem de lo apretats que anem dintre dels taxis, entre estrets i les motxilles semblem sardines de llauna, però els que tenen el privilegi d’anar al davant per molt que saltin no ho fan com els del darrera, amb una hora i quart de remenar el cos arribem al Refugi Josep Mª Blanc, mentre els organitzadors fan gestions tenim temps de fer les corresponents fotos, i algun agosarat es banya dins el llac, al cap de poc es fan els repartiments de les habitacions i a les set a sopar, ho tenim que fer en dos grups, per sopar, una sopa i una botifarra amb patates al forn, el vi set o deu euros i una cervesa tres euros, com que hi ha mes gent al refugi ens portem be i sortim a fer petar la xerrada i per Internet seguir el final del partit de futbol, acabat uns a dormir i d’altres al vici de treure fum, però al final tots a dormir , ja que hem de començar la quarta part, que es pujar al Tuc de Saburó que es la fita d’aquest any.

Estany Negre de Peguera

A les sis del matí ja es comencen a sentir veus, esta plovent!!!, està núvol!!!, però com que varem quedar a les sis i mitja per esmorzar els que van a caminar ja estan a punt i mirant el temps, no es veu clar i es decideix esmorzar mes tard i esperar a les vuit per sortir i arribar fins el llac de Cap de Port, i així ho fem, abans de sortir un grup fa estiraments, altres es posen les botes i arreglen la motxilla i com que es tenen ganes de començar ja hi ha algú que no te espera i enfila el camí, seguidament la corrua de gent els segueix, uns encara dormen ja que restaran al refugi, altres sortirem una mica mes tard ja que anirem als llacs, i així ens anem separant, el temps millora i els núvols s’esvaeixen, donant pas al sol i a la calor, passem per l’estany Negre de Peguera, una forta pujada seguint la GR 11- 20 que puja al coll de Saburó i per on hi transita molta gent que fa la ruta dels Carros de Foc, arribem a l’estany de Llastra i el voregem, al nostre devant tenim El Peguera, el Tuc de Saburó i el Saburó inferior, a la nostre esquerra el Mainera i la seva cresta, a la nostre dreta el coll de Monestero i el seu Pic, per una forta pujada s’arriba a l’estany de Cap de Port que encara hi te gel, un repatxo porta al començament de la pujada al coll de Saburó, aquí es queden uns quants, els altres continuen fins el coll a on també es queda algú i la resta per la cresta a fer el Tuc de Saburó en total hi pugen 24 companys, satisfets baixen per una canal herbosa i recta fins l’estany de Cap de Port retornant per la GR arriban al refugi a les dues de la tarda per dinar, com es normal sempre hi ha agosarats que no els espanta l’aigua freda i com les truites gaudeixen una estona del llac, i de grup en grup van arribant i apunt per dinar,uns quant ho tenen que fer a fora ja que no hi cabem tots a dins, el dinar son llenties amb cama-secs i mandonguilles i de postres meló, una vegada acabat i mentre esperem el taxis fem petar la xerrada i ja tots amb ganes de tornar anem pujant als Land Rover i tornada a la "batidora" durant una hora fins Espot a on ens esperen el cotxes per tornar a casa son les 17,30 h., quant sortim, cada cotxe al seu ritme donant per acabada aquesta sortida 2010 en un lloc encisador que val la pena tornar-hi una altre vegada.

En total varem ser 50 companys i companyes que ens retrobarem un cap de setmana en un lloc una mica lluny però amb una companyia molt amena i agradable, i tots contents esperant si podem repetir-ho l’any vinent.

Estany de Cap de Port

Mes fotografies a : http://picasaweb.google.com/florsloreto/SortidaDeVeterans2010#

Ruta Soldats de Salamida

2010-07-02T00:02:00.004+02:00

SORTIDA DE CLOENDA CICLE “INDRETS D’UNA GUERRA”

Santuari del Colell- Ruta Soldats de Salamida

Santuari de Santa Maria del Colell

Dintre del cicle dedicat a la guerra civil i per concloure el cicle el passat dia 20 de juny ens varem dirigir a la comarca de La Garrotxa – Pla de l’Estany per fer una ruta per als voltants del Santuari de Santa Maria del Colell.

Varem sortir de Sant Just a les 7 hores direcció a Santa Pau a on varem esmorzar, desprès de tornar a l’autocar arribem a sobre les 10 hores al Colell, ens preparem, posem les botes,bastons, motxilles i a caminar, es una ruta curta d’unes 3 hores, per el que tenim temps de visitar l’església i el recinte, la ruta està senyalada amb uns indicadors i senyals de color groc, nosaltres la fem al revés de com està marcada i sortim per la zona esportiva per una pista direcció a Sant Feliu de Ventajol a on hi arribem amb una mitja hora, de l’ermita no en queda res, solament resta el cementiri, retornem el camí i continuem per la pista de on veníem, passem per la masia de Cademont i resseguint els prats arribem al creuament que puja a la masia de Les Carreres a on varen refugiar al supervivent del fusellament Sánchez Mazas que va esser un dels fundadors de La Falange Española i del que sobre Ell tracta el llibre “Soldados de Salamina”, prosseguim el camí i arribem al Castell de la Roca en Jordi Amigó ens dona unes explicacions sobre el que va passar al Colell i als voltants.

Castell de la Roca

Ara seguim la pista i travessem el riu Ser, per agafar un corriol que resseguint el riu per la seva banda dreta i així deixem la pista, al cap de uns 20 minuts tenim que tornar a travessar el riu per anar a la seva banda esquerra seguim enmig de prats a on ens posa que solament es pot passar a peu, passem per la masia de Can Jofre i agafem una pista carretera que ens portarà al Torn. Anem a visitar el poble tant petit però molt net i acollidor, com que tenim temps restem per al poble uns quants i els altres a sota l’ombra. Seguim vorejant el riu uns 500 metres i agafem un corriol que s’enfila al mig del bosc resseguint unes tanques de una granja de vaques i bens, sense deixar el camí passem per la capella de Santa Maria i en 10 minuts mes arribem al Colell. Aquest recorregut es força interessant i fàcil de fer. Una vegada tots canviats ens fem la fotografia de grup i posem cap vers a Mieres a on dinarem plegats, i per cert varem menjar molt be i brindarem amb cava per cel.lebrar l’acabament del cicle i la presentació del nou per al curs vinent,dedicat als Espais Naturals.

El grup

Mes fotografies a:

http://picasaweb.google.com/florsloreto/RutaSoldatsDeSalamina#

Trinxeres de l'Ebre

2010-03-17T17:04:00.005+01:00

ÚLTIMES TRINXERES DE L'EBRE

Memorial de Camposines

Dins el cicle sobre la guerra civil que esta portant a terme la SEAS, enguany tocava" Les últimes trinxeres de l'Ebre", desprès d'una conferència molt exitosa i molt intuïtiva el diumenge dia 14 anàrem d'excursió a les terres dels fets. Arribarem amb autocar a Vandellòs poble i esmorzarem, seguidament ens porten a Camposines i aquí visitem el memorial que s'ha fet i el Jordi Amigó en dona una explicació, fem una visita i veiem el que era el front i el que es domina.

Trinxeres a la Deveese

Seguidament marxem a peu per una pista indicada amb uns rètols vers les Devees, i arriben al cap de dues hores de camí, aquí podem veure les trinxeres que ha estat arreglades per poder-hi fer visites, també s'hi arriba amb cotxe per la carretera TV.7333. hi ha una pedrera de guix al davant. Unes explicacions, fotos i visites de les trinxeres i anem al creuament de carreteres dons hem quedat amb l'autocar, ja que hem d'anar de Vilalba dels Arcs fins a Corbera d'Ebre, en deixa aproximadament al k5 de la carretera, tot son molins eòlics, n'hi ha per tot arreu, fa molt de vent. Agafem una pista que ens portarà a Vilalba del Arcs a on hi arribem amb una hora i mitja, intentem visitar el centre d'interpretació però està tancat, per el que decidim agafar la carretera i la seguim fins el monument del Terç Nª Sª de Montserrat a on dinem.Estem a Quatre camins pasem la carretera i continuem per una pista envoltada d'obres d'art de diferents artistes, en el seu recorregut, sense pèrdua arribem a Corbera d'Ebre amb unes 2 hores de camí. La visita obligada al poble vell i repartit per tot el poble l'abacedari per la Pau que diferents artistes han al·laborat, una visita per les ruïnes i arribada a la plaça de l'església per fer la fotografia de grup i ja baixem al poble nou a fer l'última lectura amb la Serra de Cavalls al davant, pujar a l'autocar i cap a casa.,

Poble vell de Corbera d'Ebre

Panoràmica de la Serra de Cavalls

Més fotografies a: http://picasaweb.google.com/florsloreto/TrinxeresDeLEbre#

Casino de l'Arrabassada

2010-02-08T19:04:00.003+01:00

Sortida matinal per Collserola

Fotografía del casino font http://www.fotosdebarcelona.com/

El dia 7 de febrer hem fet una matinal amb l'itinerari següent: Aparcament de can Ribes- viaducte de can Ribes- Font de can Ribes i font de l'Arrabassada- visites restes casino de l'arrabassada-pantà de can Borrell-viaducte de can Ribes. Temps estimat 3 hores sense massa difuicultat,seguir el rètols.

Sortim de l'aparcament direcció al viaducte, albirem les vistes i escoltem les explicacions del Pere sobre el viaducte, les fonts i el casino, desfem camí i agafem el camí que ens porta a les fonts de can Ribes i de l'arrabassada, com que es hora d'esmorzar i fa fred pujem a la carretera que hi toca el sol i esmorzem, al nostre davant tenim restes de la paret del casino i acabats d'esmorzar ens endinsem a la vegetació que cobreix les seves restes i anem descobrint la majestuositat que era aquella construcció i l'importància que tenía en el seu temps, hem visitat forçes restes però tenim que continuar.

Detall del Mirador

Seguint els indicadors passem per sota del viaducte i mirem la seva construcció dels arc, proseguim per al camí i baixem direcció a la riera de l'arrabassada, el camí es molt humit i resllisca, però ja som abaix al torrent i baixa aigüa, seguim un camí estret i arribem a la zona zoologica de can Castillo, a on hi trobem diversitat d'animals i lloc d'esbarjo per als mes menuts que gaudeixen de la seva presència.Continuem per una pista tancada als cotxes fins a uns 150 metres a on hi trobem un camí ample a la nostra dreta que porta al final del pantà, com que anem molt ràpid ens el passem i arribem a can Borrell, això significa que tenim que tornar endarrera per agafar el camí esmentat, una vegada agafat el camí a uns 300 metres trobem a la nostra esquerra un caminet amb molta baixada que ens porta a la pressa, el pantà està ple hi el tenim que atrevessar per tornar vers els cotxes.

Pantà de Can Borrell i la presssa

Una vegada hem passat per sobre de la pressa agafem un corriol que desprès de les fortes ventades de l'any passat està molt dificultós, però el seguim fins arribar a una torre elèctrica que agafem el camí de l'esquerra i arribem a un punt a on trobem uns indicadors que podem baixar a Sant Medir o continuar vers can Ribes que ès a on anem nosaltres, passem per un tram de camí que haviem fet de baixada i a la cruïlla seguim recta i arribem al viaducte de can Ribes, ens fem la fotografía de grup i als cotxes per anar a dinar a casa, un matí esplèndit i molt agradable.

Per mès fotografíes: http://picasaweb.google.com/florsloreto/Collserola#

Aeroport de Rosanes

2010-01-11T11:53:00.004+01:00

El dia 10 de gener de 2010, varem fer una visita ràpida al aeroport de l'aviació republicana de Rosanes, recuperat dintre de la memòria històrica i amb un recorregut d'uns 2 quilòmetres. Eren les vuit del matí quant hi arribarem, la temperatura era de 3 graus sota cero i encara no sortia el sol,el camp està cultivat actualment i encara hi podem veure refugis antiaeris, la casa Sorgues de l'estat major, la torre de control, si voleu mes informació entreu en aquesta web: http://www.aviacioiguerra.cat/ aquí hi trobareu tot referent a l'aviació i al camp.

Sant Cristófol de Monteugues

Una vegada acabat el recorregut, l'autocar ens portar a La Garriga per esmorzar i començar l'excursió d'aquest diumenge. La Garriga, Sant Cristòfol de Monteugues, L'Alzina de Can Valls, La creu de Can Plans i de tornada baixàrem per Sant Pere de Vallcàrquera i El Figarò.

Sortíem de La Garriga per la PRC-33 a les 9,15 h. seguint la pista que puja fins a Sant Cristòfol de Monteugues que hi arribàrem a les 10,20 h. Aquí ens varem separar els que feien la sortida curta, ja que Ells anaven per Can Plans i vers El Figarò sense passar per Vallcàrquera, Els de la llarga unes 50 persones, enfilarem la pista que surt a la dreta de l'ermita tancada per una cadena direcció a Can Valls que aviat hi passàrem, seguint la pista a la nostre esquerra divisem els Cingles de Bertí i al front nostre ja divisem l'alzina i com sempre els que van al davant passant de llarg i els tenim que cridar per fer-hi la visita i la foto de grup. Seguim la pista i amb 10 minuts agafen un trencall a la nostre esquerra que amb una forta baixada ens portarà a la creu de Can Plans, ara busquem un camí al final del pla a la dreta i el baixarem enmig del bosc fins trobar una pista que seguirem a l'esquerra, quasi arribats al fons de la vall trobem un camí a la nostra esquerra que hi ha una fita gran que si el seguíssim ressegueix el torrent fins a Sant Pere de Vallcàrquera, nosaltres varem seguir la pista carretera amb les senyals de la PRC-33 fins a Sant Pere a on varem dinar. Una vegada acabats agafarem un camí per darrera l’església arreglat amb unes escales i resseguirem el torrent fins El Molí i ja des

d’aquest punt els correcamins es varen avançar i seguint la carretera arribem a El Figarò,aquí ens espera l'autocar que ens tornarà a La Garriga, ja que tenim hora a les 15,30 per fer una visita al refugi antiaeri de l'Estació, cosa que fem amb dos grups ja que no hi cabem tots, rebem les oportunes explicacions de part de la guia Mar, el refugi està excavat a la roca i tenia una capacitat per unes 300 persones, es força ampli i val la pena la seva visita, te un cost l'entrada i la visita te una duració d'una hora, acabada la visita autocar i cap a casa que aquesta vegada arribarem d'hora . Una sortida més del cicle d'enguany dedicat a la guerra civil.

Refugi de l'Estació

Fotografies: http://picasaweb.google.com/florsloreto/AeroportDeRosanes#

Excursió a la Vall de Ribes

2009-10-04T21:37:00.007+02:00

El dia 27 de setembre varem començar el cicle de conferències i sortides de la Secció Excursionista SEAS, el tema d'aquest anys es "Indrets d'una guerra". La primera sortida la varem fer per la serra de l'Estremera uns per dalt i d'altres per sota. Aquesta vegada vaig anar a la "curta".

Sortíem de la carretera que puja a la Collada de Tosses a la barriada de Roques Blanques abans de Planoles, baixem de l'autocar 12 persones i ens disposem a començar, sortim del poble per agafar una pista que surt a la dreta i ens porta per al mitg d'un tancat a on hi han uns quants cavalls, no trobem les senyals que tenen que esser grogues, però la intuïció ens diu que tenim que pujar per al final del tancat per un petit bosc fins arribar a uns plans uns 20 minuts, enfront mateix surt un camí que el seguim fins que trobem un forn, el visitem i continuem ja per un camí ample i fresat i arribem al Collada de Segura, ja hi han els indicadors corresponents, seguim camí vers a Batet, trobem una mina de ferro que no hi entrem ,seguim les marques hi arribem a Batet, portem 1,45 de camí, arribem al poble ens aturem davant de l'església del Carme i demanem la clau a una veïna per poder entrar, i així ho fem, es una església molt petita però molt ben arreglada. Una vegada feta la visita sortim per al carrer que tenim al front i arribem amb 3 minuts a un encreuament que el de l'esquerra hi trobem una font, agafem el de la dreta seguint les senyals, es una mica costerut, però res, el camí està força ben marcat ja que son petits senders de la vall de Ribes, sense perdre compàs, arribem a Vilamanya, abans de pujar ens fem una foto de grup, la vista en espectacular, es veu El Balandrau, La carena del Puigmal, les roques de Tot lo Mon , gaudim del paisatge mentre una colla arriba al nucli petit del poble. Prosseguim les senyals enmig d'un bosc per un camí ample fins una cruïlla a on la senyal diu que no és per aquí, es una mica difícil trobar la senyal, dubtem una mica ens dispersem fins que la trobem a la nostra dreta, arribem a uns plans amb vistes a Queralbs i dinem. Descansats i alimentats, baixem vers el torrent del Boscàs i una forta pujada per la part solei en puja vers l'església de Sant Jaume de Queralbs a on coincidim amb l'arribada de la "llarga", en total 3,25 hores, fem una altre foto , comprem uns fuets, la cerveseta i a l'autocar que ara toca anar a visitar una antiga fàbrica de la guerra, actualment es un alberg de joventut La Farga. Ens passen un DVD i l'arxiver de Sant Just en Jordi Amigó ens acaba d'explicar els perquès de les fàbriques de municions i que tot aquest cicle serà sobre el tema desconegut d'aquella guerra. Hem pasat un dia agradable i hem après moltes coses.

Per mes fotogràfies a :

http://picasaweb.google.com/florsloreto/Queralbs#

75 Cims

2009-09-07T23:38:00.011+02:00

Amb motiu de la cel.lebració aquest 2009 dels 75 anys de la fundació de la Secció Excursionista de l'Ateneu entre d'altres activitats teniem previst per els dies 5 i 6 de setembre la pujada a 75 cims i nosaltres varem decidir fer Bellmunt a la comarca d'Osona amb una altitud de 1247 m.

Sortirem des del Coll de Vidrà hi ha un indicador al Santuari de Bellmunt, es una pista suau amb alguna pujada, però quasi sempre entre faig, si seguim la pista practicament no te pèrdua, arribem al cap de uns 0,50 minuts a una cruïlla a on trobem una pista a la nostra dreta que ens portaría a Santa Maria de Basora, es el Coll d'Hi - era -de -Massa, seguim la pista una mica mès i ens trobem al començament de la pujada a Bellmunt, a la nostra esquerra, hi ha un camí que ens portaría al riu Ges, i fins a Vidrà, a la dreta una pista que no tenim que agafar, seguim un corriol entre fagedes que ens pujarà fins el cim.

Una vegada arribats pujem les escales fins al punt geodèsic per fer la fotogràfia.

Com que ens quedem a dormir, explorem tots els racons esperan l'hora de sopar i així aprofitem per veure la posta de sol i com es far de nit a la vall i encenen els llums els pobles, com surt la Lluna, en definitiva un espectacle inoblidable així com la sortida de sol del matí abans d'esmorzar i a punt de retornar el camí fet.

Temps empreat de pujada 1,20 minuts

Tems empreat de baixada 1.10 minuts

Mes fotogràfies a:

http://picasaweb.google.com/florsloreto/ExcursioABellmunt#

Album oficial de tots els cims:

http://picasaweb.google.es/jordigironesvi/75Cims#

Sortida al Comapedrosa

2009-07-25T17:38:00.000+02:00

SORTIDA DE VETERANS 2009

AL COMAPEDROSA

27 i 28 de Juliol

Aquest any els organitzadors ens varen portar altre cop al cim del Comapedrosa (2.942 metres), però aquesta vegada distribuït en dos dies fent nit al refugi del Comapedrosa, al costat de l’estany de les Truites i al parc natural del Comapedrosa, situat al Principat d’Andorra,únic refugi guardat, amb l’assistència de 42 companys.
Com sempre, ens vam trobar al local per parlar de l’organització dels cotxes i explicar la sortida tal com estava prevista. Una vegada distribuïts tots els expedicionaris amb els cotxes, i el Pere donant les explicacions oportunes, vam esperar fins al dia 27 a les set del matí per sortir del Parador tota l’expedició amb els cotxes, menys els que treballem als matins i que haguérem de pujar a la tarda.

La sortida dels expedicionaris va ser puntual, i lliure pel que fa a l’hora de dinar; uns ho feren a la Seu d’Urgell mentre altres anaven a comprar a Andorra, però tots havien d’anar fins a Arinsal per deixar uns cotxes, i la resta havia de pujar fins al coll de la Botella, on començava l’excursió que els portaria fina a la portella de Sanfons (2.581 m), baixant després al refugi del Comapedrosa (2.260 m), no sense passar abans algunes experiències automobilístiques, les quals es van solucionar. Va ser un dia molt agradable amb unes panoràmiques formidables, fent un petit entrenament per a l’endemà. L’arribada al refugi fou als voltants de les 19 hores i a les 20 ja havíem de sopar.
Els qui treballem el dissabte vam sortir de Sant Just a les 14.45. L’Albert Cortès, l’Anna Simó i el qui subscriu. El viatge fins a Arinsal el vam fer d’una tirada, i arribats a lloc vam buscar els cotxes que havien deixat Estany Negre, camí del Comapedrosa, els del matí, i no els vam trobar, però com que teníem ganes de sortir vam aparcar el cotxe, ens vam calçar les botes i vam començar a pujar per una bona pista, una mica costeruda i amb senyals del GR11. La vam seguir fins a l’entrada al parc del Comapedrosa on hi ha uns cartells que així ho indiquen. La pista fa un giravolt a la dreta i s’enfila vers el refugi del pla de l’Estany, però nosaltres prenem un corriol planer que surt al costat del rètol i entrem en el bosc de pi negre per una pujada suau arribant a una passera molt segura que travessa el riu de l’Areny. Tot seguit ens endinsem per l’obaga del
Comapedrosa, resseguint el riu de Coma, el qual travessem per una altra passera malmesa per les riuades, i ara sí que ens toca patir perquè fins al refugi no deixarem de pujar amb un fort pendent; sort que trobem moltes flors i gaudim del paisatge, però no ens podem endarrerir o ens
quedarem sense sopar. El cansament es nota enmig d’un mar de flors i d’aigua, tot és vegetació mentre encarem l’última pujada i ja veiem el refugi, però renoi!! encara queda una altra pujada. Quan som a la meitat ens ve a rebre el Joan Urpinell i així arribem al refugi després de 2,20 hores de forta pujada amb el temps just per sopar i arreglar les mantes. Ara ja hi som tots i anem a buscar el sopar. Sopem una sopa i carn amb salsa, una mica de tertúlia i com que a les deu tanquen les llums toca dormir, La nit és tranquil·la si bé no falta una mica de concert ni tampoc
la llum de les llanternes per baixar al lavabo. Molt bé pels qui van poder dormir, els qui no, pitjor per ells. A les set del matí tots dempeus, motxilles a punt i esmorzar a les 7.30 h.

Acabats d’esmorzar tots a fora del refugi amb ànsies de pujar i tornar, enfront els nostres ulls tenim la paret dels Canyorques i a sota un collet que hem de passar; de moment ho veiem molt lluny. Sortim finalment tots del refugi a les 8.30 h. aproximadament menys el Marcel·lí que té problemes als peus i ens espera que tornem.
Sortim amb direcció al barranc de l’estany Negre i ja comencem la costeruda pujada, però ens anem engrescant tot seguint el corriol i de mica en mica arribem a la bassa de l’estany Negre amb una gelera que hem de travessar per arribar a l’estany que encara té neu. Tot seguit enfilem la carena que ja no la deixem fins a arribar al cim del Comapedrosa. No fa fred i hi ha una
panoràmica preciosa; divisem el massís de la Maladeta, el conjunt de la Pica d’Estats i el Monteixo, i el Cadí. Tots estem contents perquè hem pujat tots i dalt del cim trobem un control de la Ultra Raid d’Andorra de 36 quilòmetres que sortia d’Ordino. Es tracta d’una prova vàlida per al campionat del món de curses de muntanya i com que els corredors són a punt d’arribar ens fem la foto de grup i de seguit arriba el campió del món, Kili Jornet. Ens hi estem una estona més i després el grup es divideix; la majoria es decideix a anar fins al cim del Baiau que és a mitja hora d’allí i la resta retornem per la cresta deixant pas al corredors que baixen com si fossin isards. És al·lucinant la seva lleugeresa i com baixen, en Kili ja és al refugi i nosaltres tan sols estem començant a baixar. Mentre baixem per la cresta ja veiem l’altre grup dalt del Baiau i al cap de poc ja són a l’estany Negre al qual arriben abans que nosaltres, s’esperen i ens retrobem tots junts per seguir camí el de tornada vers el refugi. Hem trigat unes 5 hores entre pujar, descansar i baixar. Arribats al refugi, els més valents es banyen a l’estany de les Truites i la resta esperem el dinar i que la cervesa no hi falti. És hora de dinar, tots a les taules: una amanida, botifarra i samfaina, i de postres un flam i per pair el dinar una baixada fins a Arinsal de dues hores i escaig pel camí que vam pujar nosaltres. Una vegada a baix els conductors els han de dur al coll de la Botella a buscar els cotxes que hi van deixar el dia abans, i a mesura que van arribant van fent camí cap a casa; i és així com aquesta sortida ha servit d’entrenament per als companys que aquest estiu van al Perú, i per als altres una oportunitat de resseguir aquest parc natural del Comapedrosa i poder pujar al seu cim, el més alt del Principat d’Andorra.
Ha estat un cap de setmana molt ple amb una cinquantena d’assistents i tots molt satisfets en aquest any del nostre 75è aniversari, ple d’activitats amb gran acceptació i participació de socis i amics.

Fotografies: http://picasaweb.google.com/florsloreto/SortidaVeterans2009#

http://picasaweb.google.es/urpinell/Veterans?feat=email#

http://picasaweb.google.es/mfeliu1/ExcursioDeVeteransAndorra#

Sant Jaume de Frontanyà

2009-06-24T20:49:00.014+02:00

Absís de Sant Jaume de Frontanyà

El dia 21 de Juny de 2009, varem fer la clausura del cicle de conferències i sortides amb el titol:"75 anys de Muntanya i Cultura", de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, en un lloc tant emblemàtic com aquest.

Sortirem a les set del matí un autocar com sempre amb 55 assistents fins a Sant Jaume, varem esmorzar a la fonda de Cal Eloi a on tambè ens quedarem a dinar.

Acabats d'esmorzar seguirem per una pista amb senyals de GR fins que les vàrem deixar a l'anar aquestes vers la Riera del Molì, agafem la pista al front nostre que ens portarà al pla de Vila Rasa , el recorregut es molt agradable i ple d'encant ja que disfrutem de la floració d'una infinitat d'orquideas,i altres flors les quals no ens cansem de fotografiar, com que no es una excursió llarga i sense definir gaudim de tot el que ens envolta, de Vila Rasa sortim per una pista a l'esquerra i enfilem vers el Coll de la Guilla a on ens parem i retornem el camí fins un rec per poder fer una capbusada, refrescats refem el camí vers a Sant Jaume per dinar tots junts i explicar el programa del curs vinent sota el titol de "Indrets d'una guerra"per mes informació a http://santjust.org/seas/ , acabarem cantant unes cançons dins la sonoritat de l'esglèsia i ens varem acomiadar cantant tots plegats L'hora dels Adeus.

Més fotografíes:

http://picasaweb.google.com/florsloreto/SantJaumeDeFrontanya#

Riera de Vallcàrquera

2009-04-06T23:45:00.010+02:00

EXCURSIÓ PER LA RIERA DE VALLCÀRQUERA

Aquesta matinal era per conèixer un indret i una vegetació exuberant i un recorregut amb alguna forta pujada però ha valgut la pena.
Hem sortit de Sant Just Desvern a les set del matí una trentena de components amb cotxes fins a Figaró, hem reseguit el poble per la carretera de Ribes fins arribar al començament de l'itinerari que està indicat amb un rètol ,Riereta de Vallcàrquera, emprenem la marxa seguint les marques de la PR33, seguim la riera i gaudim de la diversitat de vegetació, a uns deu minuts trobem un pont de fusta que la travessa i porta a la font de la Noguera Punxeguda, seguim les marques i pasem per un corriol que ens porta al gorg i passera de de Can Bosc, pujem a la pista que porta a Vallcàrquera la seguim a l'esquerra, pasem al costat del Castanyer de Ciment, ara veurem un rètol que ens indica que entrem al Parc Natural del Montseny , tornem a pasar la riera per un pont, portem uns 30 minuts i arribem a la Font del Moli, podem veure la seva barraca, pasem al costat de la bassa del moli i amb uns cinc minuts mes arribem a Sant Pere de Vallcàrquera, a la masia de Can Xicola es preparan per fer l'esmorzar o corrobora el fum que surt de la xemeneia tant espès, nosaltres fem el mateix això que son les 8,30 h encara no ha sortit el sol, aprofitem per fer les fotogràfies corresponents i continuem camí per un corriol que pasa per darrera l'esglèsia fins a trobar la Font dels Castanyers, tornem a trobar la pista i la seguim juntament amb les marques de la PR33, tenim una forta pujada i agafant una drecera a la nostra dreta que ens portarà a la Creu de Can Plans, portem de cami 1,25 h ara agafem la pista que surt a la nostra esquerra i enfilem amb una forta pujada vers la serra dels pins, una vegada a dalt seguirem la pista que discorre per les feixes de Can Valls i amb 30 minuts mes veurem l'alzina de Can Valls a on hi pujarem per veure la seva majestuositat, fem la fotografía de grup i tornem a la pista, pasem per Can Valls i aviat amb uns 15 minuts mes arribem a Sant Cristófol de Monteugues a 650 metres d'altura, i ha una esplanada magnífica i una pista apte per cotxes que s'agafa a La Garriga. Aquí tenim que seguir la pista que baixa a ma dreta ja que la de l'esquerra ens portaría a la Garriga, la pista fa molta pendent de baixada, ara tornem arribar a la Creu de Can Plans, seguim recta i a la dreta deixem el camí que hem fet de pujada, a uns 200 metres a l'esquerra i per un corriol podrem veure la Cova de l' Home Mort, seguin la pista pasem el mas de Can Plans de pedra rogenca, en tot l'itinerari hem pogut gaudir d'una extensa vista del Vallès, els Cingles del Bertí , el Tagamanent . Es hora de tornar a Figarò i ho fem per una drecera a ma esquerra que ens portarà a Les Pomeretes, si no es coneix es millor seguir una nova pista que baixa fins trobar altre vegada la riera. En total unes 3 hores de caminar.

Sant Pere de Vallcàrquera

Podeu veure les fotógrafies a: http://picasaweb.google.com/florsloreto/Vallcarquera

Les Tines de la Vall del Flequer

2009-03-22T23:23:00.003+01:00

Aquesta es una sortida matinal per veure les construccions de pedra seca existens a la Vall del Flequer, es pot contractar un guia del Parc de Sant Llorenç de Munt -serra de l'Obac, o ve fer-la individualment.
La sortida comença a uns tres quilómetres de la carretera que va de la població del Pont de Vilomara a Rocafort, hi ha un petit aparcament per a cotxes, comencem per una pista marcada la qual seguim i a l'esquerra deixem una pista que porta a Oristrell, a la dreta molt esbelta veurem una gran casa, seguim la pista i entrem al parc natural, a uns 15 minuts trobem una bifurcació que que ens portaría a les Tines d'en Bleda, seguim la pista que va pujant suaument i anem gaudint del torrent del Flequer al fons, al seu costat divisem les tines de l'Escudelleta, val la pena fer fotografies. A uns 32 minuts trobem un altre trencall que ens portaría a veure les esmentades tines, cosa que farem al tornar, uns tres minuts mes i al costat de la riera trobem les primeres tines per visitar, son le d'en Ricardo, totes les tines son obres de pedra seca igual que moltes barraques de vinya d'arreu de Catalunya, per això aquesta vall si varen fer feixes per plantar-hi vinya, corrien els anys 1900, el raim el tenien que collir i manipular al mateix lloc per això tantes construccions que val la pena de visitar. Continuem per la pista de l'esquerra que ens portarà al Mas Flequer. Una vegada arribats al mas que està en runes i trobem dues tines juntes i ens hi parem a esmorzar, com que portem el Josep Mª, que es guia del parc ens explica una mica l'història del conrreu de la vinya a la vall, acabats d'esmorzar tornem endarrera i anem a veure les tines de l'Escudelleta de ben aprop, el conjunt es magnífic, les construccions de les tines, les barraques, el sistema de premsat del raïm son obres que estàn perdurant en el temps i be es mereixen una visita, baixem al torrent a veure el Toll de l'Escudelleta, l'aigua s'esmicula enmitg de les pedres del conglomerat. Ara tornem agafar la pista i seguint les senyals ens endissem per un corriol ben fressat, al vell mitg del camí trobem una cisterna que servia per recollir l'aigua que es feia servir per solfatar les vinyes. Seguin el camí arribem a les tines d'en Tosques. Les construccions de pedra sempre resten acabades amb un bon gruix d'argila i amb una plantació de plantes per conservar-les.

Hi trobem planta bulbosa com els Iris Hispania que hi son amb abundància. Els conjunts estan units les tines i les barraques unes mes altes hi les altres mes baixes ja que a les barraques sempre hi ha un forat per on es recollia el most i es deia Buixó, aquí s'omplia i els traginers el transportaben al pla de Bages.

Seguim el camí, trevesem el torrent i anem a veure el conjunt d'en Bleda, encara si troben restes d' una premsa i seguint el camí de tornada ens trobem amb una barraca de vinya al costat del camí que ens parem a contemplar i entrar per a veure al seu interior, totes les construccións,vistes per dintre son una maravella i si mirem els sostres com estàn acabats podem gaudir d' un treball fet amb grans dossis de força, paciencia e inteligència .

En total el recorregut es de unes tres hores, tranquilament.

Sortida Matinal recomenada.

Tines d'en Bleda

Per veure mes fotografies: http://picasaweb.google.com/florsloreto/TinesALaVallDelFlequer#

Pujada al Taga

2009-02-15T16:33:00.001+01:00

Una sortida mès del cicle 75 anys de cultura i excursions, aquesta vegada era una sortida tradicional, la pujada al cim del Taga, però l'edad no permet fer tant de desnivell ,i varem sortir del poble de Bruguera. Com sempre l'autocar sortía a les set del matí de Sant Just Desvern ,fent parada per esmorzar a Ribes de Freser, fent desprès camí vers a Bruguera, el dia estaba amb forçes núbols, però tambè lluïa el sol, a l'entrada del poble, al pont abans d'arribar baixarem de l'autocar i començarem a posar els paraneus i carregar les raquetes de neu, tot apunt, i aproximadament als vols de les 10 hores, enfilem per un camí pista que s'enfila per la banda dreta direcció a Ribes, seguint les senyals grogues de la PR, continuem fins el coll de la Pera i seguin la pista ,albiràn la mola del Taga al nostra davant, proseguim ja amb força neu vers el Plans de Conivella i una vegada aquí començem a pujar per la seva serra, les vistes que divisem son precioses, una vegada pasat el bosc i al començament de la primera pujada fem una parada i ens possem les raquetes, així comencem la pujada a ritme lent i no tant lent per algúns.

Seguim per la dreta serra de Conivella, seguint un filat per les vaques, la boira ens engulleix per uns moments, no veiem als del davant, seguim les traçes i anem pujant, arribem a dalt del primer bony i ara carenajem una mica fins enfilar l'última pujada . Gaudim una panoràmica esplèndida, hem deixat la boira a sota nostre i ara podem albirar les muntanyes que tenim al davant nostre, podem veure lluny la Serra d'encija, al Pedraforca, la serra de Montgrony, el Puigllançada,la Tossa d'Alp, la Collada de Tosas, el Puigmal, Torreneules, Balandrau i al fons divisem el Comabona i el Canigó. Queda l'última pujada i ja veiem la creu del Taga, trobem els companys que han arribat primers i ja tornen, nosaltres acabem de fer la carena sense neu que ens queda i arribem per fer-nos la fotografía i avall que fa baixada, podem gaudir i fer moltes fotografies ja que el temps dona de si, les boires baixes i les muntanyes netes. Ens treiem les raquetes i comencem a baixar, hem arribat al cim a les 13,45 hores. o sia unes 3 hores i tres quarts. La baixada no es tant dura, la neu es mes toba i podem baixar quasi corrents, el cansanci de la pujada millora una mica i com que es l'hora de dinar i tenim que arribar a Ribes de Fresser no ens torbem gaire i arribem altre vegada al Pla de Conivella, juntament amb la resta de companys dinem una mica i seguim la PR que per una pista plena de fang ens portarà a Ribes que ens hi espera l'autocar. Una excursió forta, dura i cansada però una vegada superat tot a valgut la pena i estic orgullós d'haver tornat a pujar aquesta muntanya.

Per mès fotografies als links següents:

http://picasaweb.google.es/jordigironesvi/20090215Taga de Jordi Gironès

http://picasaweb.google.es/florsloreto/Taga de Jordi Farràs

Cap de Creus

2009-02-09T23:24:00.007+01:00

El dia 11 de gener de 2008, anarem a Port de la Selva per fer un tros de la GR11 fins al Cap de Creus, eren les 10 del matí,desprès d'esmorzar enfilarem unes 50 persones la costaruda pujada que per carretera enfila vers l'urbanització de Cala Fornells i ja a partir d'aquí tancada amb una cadena una pista apte per les masies i guardes del parc, hem entrat al Parc del Cap de Creus el dia es preciós, la temperatura molt agradable, el cel blau divisem Sant Pere de Roda, el Canigò, les Alberes, i a sota nostra la Cala Fornells. Proseguim per la pista trobant gran quantitat d'aigüa les rieres baixant amb força l'aigüa neta, tenim dificultats per passar per al camí, però anem gaudint de un parc magnífic i així arribem a Sant Baldiri de Taballera, no podem restar massa estona i proseguim camí passem per al Mas Paltrè i ens diriguim a la Cala Taballera, el camí de baixada sembla un riu, es molt dreta anem una mica separats, però arribem a la Cala ara solitària, ens i quedem una estona per gaudir de la seva tranquilitat , el camí continua per una pujada a la banda esquerra de la cala i anem pujant per trobar un lloc a on dinar, l'intenció era baixar a Cala Prona però ens quedem a mitg camí i

parem a dinar arresarats del vent, com que l'excursió es llarga no`podem està massa estona dinant per lo que acabem marxant i continuant camí vers el mas de Rabassers de Dalt, arribats aquí la cosa es dispersa i no podem continuar vers el Cap de Creus ja que l'autocar no pot pujar i tenim que fer camí fins a Port Lligat a on ens espera per finalitzar l'excursió.

En total efectives hem caminat unes 5 hores.

Excursió recomanable i sobretot ara a l'hivern que podem gaudir de unes bones vistes i tenim tranquilitat en tot l'itinerari.

Galeria de fotografies a : http://picasaweb.google.com/florsloreto/CapDeCreus de Jordi Farràs

i tambè a http://picasaweb.google.com/jordigironesvi/20090111CapDeCreus de Jordi Gironès

Recordant

2008-11-09T19:56:00.019+01:00

El passat dia 8 de novembre ens vàrem retrobar una colla d'amics que amb una idea donada per un company, a la trobada d'una exposició de l'artista Daniel Lleixà a la nostra població,i recordant les époques en que sortia amb nosaltres, varen recordar que l'any 1966 vaixant del Turó de l'Home en plena tardor en arribar al Pou de gel de Passavents el vàrem trobar ple de fulles de faig, i com que la joventut es esborrajada ens llençàrem a dins jugant amb les fulles i aconseguirem aquesta fotografia.

Com es pot veure estabem molt divertits i es una fotografía que ens marcà molt i teniem molts records i ara desprès de 42 anys aquest amics varen decidir de convocar a tots els que sortim a la fotografia per tornar-la a repetir. Quant ho varen proposar va tenir molt bona acollida i amb els mitjans moderns de comunicació i el bon afer de l'amic Jordi Gironès , que era el cordinador de tota la moguda vàrem poguer portar a terma aquesta idea, solament ens va faltar l'amic Lluis Cruselles que viu a Bali, la resta cotxes i vers Santa Fe del Montseny que hi falta gent. Retrobat tot el grup amb la corresponent al.legría de temps de no veure's i desprès de les abraçades corresponents anarem a esmorzar a la font de Passavents, el bosc de faig estaba molt ferm posso una fotografia, desprès d'esmorzar i fer petar una mica la xerrada ens disposem a caminar uns minuts mes fins arribar al pou de gel, ens invadeix una desil.lusió en veure'l però no passa res hem vingut a fer la foto i la farem, omplim de fulles el pou essent l'admiració de la gent que puja vers el Turó de l'Home i els hi anem explicant l'idea i queden embadalits de veure una colla d'homes de entre 57 i 62 anys que estem recollint fulles per omplir el pou, cosa que fins i tot ens hi ajuden, ja estem preparats per repatí la fotografia, el Francesc Fabregas dona ordres tu posat al davant, tu Farràs estabes aquí al costat del Joan, en Francesc a una punta i així una vegada col.locats, una fotograf ens ajuda a disparar la màquina perquè poguem sortir tots, i aquí està al resultat desprès de 42 anys que no passen en va i la majoría ho notem mes que d'altres però hem aconseguit el que voliem i gaudir d'un dia marevellós en companyía dels companys que feia temps que no ens veiem.
Desprès anarem a caminar una mica i donàrem la volta al pantà de Santa Fè gaudint dels colors de l'entorn i de l'espectàcle que dona la tardor al Montseny, acabant amb un dinar a La Costa del Montseny, a Can Patolla, una masia una mica amagada però molt acollidora.

Acabarem a les sis de la tarda i ja desprès de les corresponents despedides al cotxe i cap a casa recordant el dia pasat.

Mes fotogràfies a:

http://picasaweb.google.com/florsloreto/Montseny02

http://picasaweb.google.es/mfeliu1/DesprSDe42Anys02#

Travessa Ull de Ter - Núria

2008-10-16T15:56:00.006+02:00

Coll de Noucreus

El passat dia 28 de setembre de 2008, començant el cicle d'excursions de la SEAS amb el titol " 75 anys de muntanya i cultura" varem fer una clàssica la travessa Ull de Ter a Núria.

La sortida de Sant Just era a les sis del matí, l'autocar estaba ple, l'excursió llarga tot estaba controlat, sortim puntuals i no parem fins a Ripoll a on esmorzem, quin esmorzar mitja hora de temps o sia a correcuites, tornem a pujar a l'autocar i arribem a Setcases continuan fins la corva a on comença el caní vers el xalet refugi d'Ull de ter, el camí es una GR i està tot indicat.

Comencem la pujada fins el refugi uns vint minuts, petita parada i explicació de l'excursió,uns els mes forts faràn la travessa vers el Bastiments, Pic de Fresser, Pic de l'Infern i coll de Noucreus, coll de Nou fonts i Núria. Els altres farem la GR normal Coll de la Marrana, coma de fresser, coll de tirapits, coll de Noucreus, coll de noufonts i Núria.

Comencem a pujar el coll de la marrana com que som molta colla es una fila llarga i practicament tardem una hora fins el coll, seguim vers la coma del fresser que es mes planer i camí fressat, el dia acompanya, el sol es de justícia però gaudim de les muntanyes que ens envolten i albirem una vista del Balandrau i les Gorgues del Fresser inmillorables, seguim caminant i enfilem vers la barraca de titapits i amb forta pujada arribem al mateix coll, sense parar continuem vers el coll de carança, ara divisem la part francesa, una vista extraordinària del Pic de l'Infern i els llacs de carançà, no ens podem parar molta estona i continuem per al Pic del gegant i arribem al coll de Noucreus a on fem un retrobament i unes fotografies amb el santuari de Núria al fons.Una vegada descansats prosseguim camí vers el coll de Noufonts per dinar i com que al coll no si està gaire bè, començem la baixada i parem a dinar al costat del torrent de noufonts, sense temps per dinar proseguim fins el pont de l'Escudè a on ens espera el Marcel.li que a pujat amb el cremallera per problemas fisics i en recomforta amb un tros de coca i xocolata i sense parar arribem al santuari de Núria que son les 16,15 de la tarda, a punt per pendre un refresc, treure els bitllets i pujar al cremallera fins a Ribas. En total unes 5,30 hores

Fotografies: http://picasaweb.google.es/florsloreto/UllDeTerNRia#

Sortida de Veterans 2008

2008-07-07T23:34:00.005+02:00

SORTIDA DE VETERANS 2008
VAL D’ARAN

Un any mes els passats dies 4 i 5 de juliol , els nostres amics Pere i Marcel·lí, ens han fet fer una colla de quilometres per poder arribar a Viella a comprar queviures i algú es va comprar fins i tot unes botes. A Viella varem deixar dos cotxes turismes que venien i varem distribuir els ocupants entre tots els 4 x 4 per poder seguir amb l’excursió programada, seguirem la carretera que va a Bossost i a uns quatre o cinc quilometres a la banda dreta de la carretera i trobem un rètol que indica la carretera que puja fins l’àrea de natura del Salt del Pish, arribem tots els cotxes els aparquem i agafem els estris per dinar i camí vers el salt d’aigua, amb les pluges d’enguany era un espectacle, el camí es fàcil i puja molta gent i està molt arreglat, un camí prossegueix fins a sobre el salt que es una mica impactant veure’l de sobre, però es un espectacle de llum i colors, l’arc de Sant Martí va canviant de posició, l’aigua en continu moviment, una meravella però tenim que anar a dinar i al Pere ens busca un lloc entre els faig però abans sempre hi ha els agosarats que es volen posar dintre l’aigua i un lloc del riu molt planer amb una aigua transparent i sobretot molt freda però no als espanta i cap dintre una estona. Per anar a dinar tenim que travessar el riu per unes pedres o descalços carregats amb el dinar, quin espectacle de veure i de fotografiar, estem tots dintre de la fageda i resulta que hi ha un camí que hi arriba però ja hi som i dinem. Una vegada als cotxes prosseguim l’excursió per una pista forestal que puja per la vall de Varradós fins a Utha i Bagergue, mentres pugem anem parant per poder gaudir de l’espectacle i poder fer fotografies del massís de La Maladeta, seguim fins el Coll de Varradós a 2050 metres i aquí fem una parada i la foto de grup, albirem el cims de les muntanyes al nostre davant tenim el Tuc d’ Armedos, al fons a la dreta el Mauberme i el Tuc de Cabres, al darrera nostre i a l’esquerra albirem el Tuc de Vaqueria, Colomers, Montardo, però tenim que baixar i ho fem seguint la pista fins l’aparcament de Salardú a on arribem, agafem motxilles i bosses i cap el refugi Rosta que els organitzadors estan distribuint les habitacions hi tenim de 5 estrelles llits de matrimoni amb armari, pica d’aigua, els de 3 estrelles amb matalassos a terra i lliteres fins i tot una porta d’entrada per gent menuda i desprès tenim els de 1 estrella a les golfes amb moqueta, matalassos i molta calor, tot el refugi sembla un museu els llits son del segle passat mobles que semblen d’antiquari, fins i tot hi ha un tros de canyís de les parets destapat com si fos un obra d’art. Tot el refugi era per nosaltres i amb dos menjadors ens distribuïm i comencem a sopar Olla aranesa i llom amb salsa d’ametlles, postres vi ,acabem el sopar amb una mica de xerinola sobre la proposta de la sortida del diumenge de que podíem fer i va anar acompanyada de polèmica decidint al final fer la proposta B que havíem decidit al matí o sigui: sortida del coll fins el Tuc dels Armeros de 2528 m., seguint la carena fins la Pica Palomera de 2478 m..i baixar a l’estany de Liat a 2130 m.,amb tornada al coll, una segona opció sortir del coll seguint la GR211 fins l’Estany Liat, una vegada decidit fem la corresponent xerradeta o una partideta i a dormir, com que eren tres plantes els sorolls que es senten per les nits als refugis eren inexistents i tothom va poder dormir malgrat els trons i llamps acompanyats de pluja que va fer la nit engrescadora fins que el despertador del Marcel·lí va començar anar per les habitacions donant la nota , eren les 5 del matí, l’esmorzar a les 5,30 a base de torrades, mantega, melmelada ,pernil, formatge, llet i cafè aquestes hores però ens ho varem menjar, i ja a les 6,15 sortíem amb els cotxes vers el coll de Varradós , arribats en aquest punt ja uns es posen les botes, les motxilles, els bastons i enfilar-se per fer els aproximadament 300 metres de desnivell camp a traves fins el Tuc d’Armeros, sortim a les 7,15 h. i com que tenim una segona opurtunitat i a Mi que les muntanyes cada vegada les trobo mes altes juntament amb la Teresa Faneca la Immaculada Malaret i al Marcel·lí Camats com si fóssim el quatre genets de l’apocalipsi sortim a buscar la GR211 i una vegada la trobem gaudim del paisatge i la flora així com de la quantitat de salts d’aigua i els seus rius que formen, trobem infinitat de varietats de flors, moltes orquídies Dactylorhiza Maculata , pensaments, myosotis,nerets i sobretot matolls immensos de ginesta , seguim el camí fins el pla de Torn, un xaragall d’aigua que trobem una senyal en forma de L que no sabem que vol dir i continuem recta tal com diu el planell que hi ha un camí que no passa per la GR, seguim endavant i trobem dues fites anem per l’esquerra del pla fins que arribem al final sense camí i ens enfilem per una forta pujada per poder divisar el que es veu i ens trobem que tenim al davant els plans del Pas Estret i al fons la pista per a on passa la GR, com que son les 10 del matí i sobre el planell tenim mes de 45 minuts per arribar, decidim tornar endarrere sense arribar al llac i així en parem a la vora del riu a fer uns ganyims i anar fins la senyal de la GR amb forma de L que hem portava boig feia estona, ja que una GR no es pot perdre, arribats al lloc varem buscar senyals o un camí i no varem trobar res per lo que tornarem per a on havíem vingut, mentre anàvem pujant el meu cap divagava fins que vaig lligar-ho tot, al anar vaig veure unes passeres de fusta que creuaven el riu dues vegades i no hi vaig fer cas però al tornar i no trobar camí hem vaig adonar que la senyal aquella volia dir fer un gir de 90 graus en direcció per on veníem però per la banda dreta del pla fins a les passeres de fusta i remuntar per un caminet fins la pista que segueix la GR211 i no deixar-la fins trobar un camí que deixa la GR que puja al refugi i es dirigeix al Forat de Unhola i el llac, però com que ja estàvem de tornada i començaba a pujar la boira, fèiem fotografies i a les 12,45 aproximadament arribàvem al coll en total unes cinc hores, efectives unes quatre.
Al coll ens varem estar entre boires i pluja fins que a les dues de la tarda varen començar arribar els primers expedicionaris de la travessa i així anàvem arribant cansats, però satisfets havien estat unes set hores de caminar, a mesura que arribaven els 4x4 sortien vers el refugi que teníem que estar abans de les tres de la tarda i així anàvem arribant i cap al menjador a dinar sopar de verdures i botifarra amb quatre patates i mongetes i una mica de samfaina les postres i a punt de marxar, però al "tanto" que al Marcel·lí no perdona i tenim que fer cua per poder pagar els 51 euro corresponents per cada persona, ja una vegada pagat cada cotxe surt a la seva manera per arribar d’hora a casa i acabar la sortida el mes feliç possible.

Resum de la sortida 51 assistents amb 11 tot terrenys i dos turismes, molta eufòria i ganes de passar-ho bé malgrat tenir un accident de la Isabel que en començar a caminar es va torçar el peu i va tenir que anar a l’hospital de Viella per fer un reconeixement diagnòstic un esquinç i repòs, això el va privar de fer l’excursió i els dies que Ells es quedàvem de mes per poder gaudir de la Val d’Aran.

Esperem que l’any vinent que la SEAS cel.lebrarà el 75è. Aniversari i les sortides de veterans en faran 25 els amics Pere i Marcel·lí ens preparin una sortida digna com les que han fet fins la data o millor per cel.lebrar els aniversaris.

2008-06-16T11:51:00.004+02:00

El dia 15 de Juny de 2008, hem acabat el cicle que any rera any i ja son quasi 30 la Secció excursionista de Sant Just a portat a terme aquest any sobre Els Monestirs.

L'excursió de cloenda a estat la visita al Castell - Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou i baixada fins a Vilanova d'escornalbou, proseguin per el camí dels carlins fins l'ermita de la Mare de Deu de la Roca.

Com sempre sortim a les 7 del matí de Sant Just amb l'autocar i no parem fins a Riudecanyes a on esmorzem, l'organització ho te tot preparat, acabats d'esmorzar, tornem a l'autocar que ens porta al castell d'escornalbou , parem a l'aparcament i tenim que esperar que obrin la porta ja que l'horari comença a les 10 del matí fins les 19 hores, es un espai molt ben conservat i que depent de la Diputació. Una vegada entrem gaudim de la verdor dels arbres i de l'entorn del castell, el primer que fem es seguir el camí dels frares que dona la volta a la muntanya, es un passeig que val la pena de fer, concratem la visita al castell que obligatoriament te que esser guiada i amb grups de 20 a 30 persones, el preu individual es de 5,10 euros i el de grup de 4,10 euros, preu especials amb carnet de bliblioteca de la diputació i jubilats. Començem la visita un grup i l'altre grup pujen a l'ermita de Santa Barbara,acabada la visita que te una durada de una hora, ens retrobem i començem la baixada per la carretera uns 3 quilòmetres fins que trobem una pista a ma dreta amb un indicador de ruta BTT, la seguim sense perdua fins arribar a Vilanova, aquí fem un petit descans a la plaça i sortim per la dreta de la plaça per un camí ample, passem unes granges de porcs i i aproximadament al davant un camí surt a ma dreta rodejants d'oliveres fins que s'acaba, aqui es perdedor, seguim un camí recta, el de la dreta no-, una mica brut però es pot passar, sense perdua enfilem a les muntanyes que tenim al davant i ja trobem unes escales arrenjades amb unes baranes de corda, es diu El camí dels Carlins, pujem les escales una mica dretes, però pujen molt be, arribats al pla trobem la Roca foradada una bauma molt gran i amb capritxossos dibuixos fets per el vent, seguint el camí arribem a un mirador i ja estem a la Mare de Deu de la Roca. Indret a on si arriba amb cotxe, restaurant i ermita de Sant ramón dalt del penyasegat, aquest camí es pòt fer al revès. Visitem l'esglèsia, l'ermita, descansem i cap l'autocar que ens esperaba a l'aparcament. Una vegada dalt ens dirigim altre cop a Vilanova a on tenim el restaurant per al dinar de cloenda, dinem, fem el brindis corresponent i s'explica les sortides del proper curs, i ja acabats tornada a Sant Just Desvern.

12ª Trobada de Gegants

2008-06-12T15:42:00.004+02:00

El passat dia 7 de Juny a les 19 hores al Parc Maragall de Sant Just Desvern, començaba el muntatge i exposició de les 14 colles geganteres que enguany varen participar a la trobada, i havia colles de Vinarós, La Seu d'Urgell, Les Borges Blanques, Esplugues de Llobregat, la Barceloneta, totes amb ganes de passar-ho bè. El dia no era gaire maco, la pluga havia fet acte de preséncia, però les ganes i els santjustencs assistents que encoratjaben cada colla que arribaba, varen fer que es poguès fer el cercavila i acabar la festa. A les 20 hores començar el cercavila fins el Parador, seguits de molts convilatants que varen acompanyar als gegants, a la plaça del parador els esperaba la nova bestia de Sant Just, el Drac amb els seus corresponents tabalers.

La trobada va estar seguida de una petita história que una molt agradable mestre de cerimonies ens va explicar, sobre el Drac, els Gegants i els humans. Acabat de lleguir-la, els gegants i el drac juntament amb els assistents que portabem una espelma, i les colles amb torxes, era un espectacle de foc i grallers, amb tot el seguit d'acompanyats que acabarem a la plaça de l'Ajuntament a on es va fer la presentaciò de les colles i el ball corresponent de totes juntes.

Acabada la trobada hi havia un sopar per les colles i simpatitzans a Can Ginestar, en total mes de 400 persones, les taules pardes i al començar a possar el menjar aigüa va!!!, va començar a ploure, va durar uns vint minuts i tornar a possar el menjar, ja una vegada sentats i a mig sopar una altre mollena, paraigües oberts o no?, va parar la pluja i ja es va acabar de sopar i fer una mica de ballaruca i a les 2 de la matinada s'acababa la trobada.

Felicito a la Colla Gegantera de Sant Just per la seva organització, i a la resta de colles per la seva assisténcia.

Si voleu veure fotos a:

http://picasaweb.google.com/florsloreto/TrobadaGegants2008

Sortida al Puig d'Olena

2008-04-15T00:38:00.007+02:00

El dia 13 d'Abril de 2008, sortim a les 7,30 del matí 10 cotxes, 36 persones vers Sant Miquel de Fai, deixem uns cotxes i els altres fan carretera fins el lloc d'arribada,una vegada deixats els cotxes ens retrobem al pont de la riera del Tenes, per començar a caminar entre bosc i un camí agradable i tambè humid degut a les plujes, es refreden les idees però de mica en mica anem entrant en calor, en aproximadament una hora arribem al Moli de baix tot en runes i per el mitg del Tenes sense aigüa arribem al Gorg blau, fem les corresponents fotografies i tornem per el mitg del riu envers el gorg negre, una vegada vist ens parem a esmorzar una mitja horeta i a tornar-hi, el camí torna al moli de baix i s'enfila cap a la dreta, sense deixar-lo arribem al Moli de Lloveteres aquest te un pou que si que funciona per treue aigüa però no es veu, resta tancat hi continuem el camí fins que passem sobre un camping i la Poua de Ferreries, un pou de glaç immens i força ben conservat, val la pena veurel. Fetes les fotos de rigor continuem el camí fins arribar a la carretera que porta de Sant Feliu de Codines a Centelles, la seguim fins trobar l'encreuament a Sant Quirze de Safaja, el trevesem i enfilem per un corriol amb marques verdes i vermelles corresponents a la caminada Matagalls - Montserrat, les seguim i passem per la casa de la Rovireta, travessem els prats d'herba que es zona d'acampada i enfilem vers el sanatori d'olena que actualment es una escola. Una vegada arribats ens trobem que falta la mitad del grup, ja veus quin neguit, els telefonem i resulta que estàn al Puig d'Olena i ja baixant,una vegada arribats l'Isidor Consul que havia arribat amb cotxe ens reperteix uns dosiers de poesies del Marius Torres i ens explica la seva vida i el temps que va estar en temps de guerra a l'esmentat sanatori, per acabar d'explicar agafen un caminet planer que surt darrera els galliners i amb bancs per seure ens va explicant i lleguin les poesies. Una vegada acabat com a sortida literária que era ens despedim i menjem una coca que ha fet la Montserrat Sala, continuem el camí fins trevessar la carretera i buscar el camí força embolicat fins arribar als cotxes i tornada cap a casa a on arribem a les 14,30 hores. En total hem caminat unes tres hores efectives.

En Josep Mª Rius porta les matinals molt ben organitzades i es d'agraïr la gent que hi participa,i recolza aquest exercici mensual. Esperem la próxima que ens depara.

Sant Feliu de Guixols

2008-03-17T17:47:00.007+01:00

Puig del Montclar (406m.)

Una sortida mes del cicle sobre monestirs de la SEAS. aquesta vegada era una sortida radial desde Sant Feliu de Guixols, Sant Elm, Sant Baldiri, Puig del Montclar, Pedralta i Sant Feliu de Guixols. Data 16 de Març de 2008. Assistents una trentena.
Ens trobem davant del monestir de Sant Feliu i cerquem el carrer de Sant Elm fins l'ermita del mateix nom, tota l'excursió es una barreja de PR-C 101 i GR 92, està tot molt ben indicat amb els seus horaris, indicadors i llocs de pas. Seguim la PR fins el Pla de Mòdegues, per camins i paratges que desprès dels incendis encara hi resten senyals negres, però que el sota bosc a tornar a resurgir amb molta força, continuem vers la creu de Barraquer i Sant Baldiri i l'ermita abandonada del mateix nom.Seguim la PR fins el Collet de Montclar, i ara pujem dalt del Puig de Montclar de 406 m, per veure la vista que malgrat el vent, podem divisar i fer la fotografia de rigor, tornant a baixar fins el coll i proseguir el cami fins el Coll de l'Escorpí a om varem dinar. Acabat de dinar proseguim per la GR 92 fins la bifurcació dels tres camins,que porta amb 33 minuts a visitar la Pedralta , set companys hi varen anar la resta proseguim la GR fins a Sant Feliu de Guixols a on arribem a les 16,15 hores, havent caminat en temps real unes 5,30 hores. Excursió recomanable llarga però sense grans desnivells i oferint moltes variants per senderisme molt ben indicat.

Gorgues de La Fou

2008-02-03T20:00:00.001+01:00

SORTIDA MATINAL A LES GORGUES DE LA FOU

DIA 3 de Febrer de 2008

Una matinal mes de la SEAS, aquesta vegada sortim a les set del matí uns vin-i-cinc companys de la plaça verdaguer de Sant Just Desvern, anem amb uns 10 cotxes particulars ja que tenim que fer un lloc de sortida i un d'arribada.

Anem fins a Sant Marti de Tous i deixem els primers cotxes a la masia de l'Albareda i amb la resta de cotxes proseguim la carretera a Bellprat fins l'embassament de l'Eucària a on començem l'excursió.

Sortim per la banda esquerra de l'embassament direcció nord oest i pujem enmitg de bosc per un corriol amb alguna fita fins trobar la pista que seguint-la ens portarà sota l'esglèsia de Santa Maria de la Roqueta a on hi pujem per un corriol i en parem a esmorzar. L'esglèsia esta oberta i es poden veure l'altar i les columnes interiors, els absis son d'estil romànic fundada l'any 1043. Ens animem i pujem a veure les restes del Castell de Roquetes i arribem fins dalt del turò a on podem divisar una molt bona vista els dies que no està tancat com avui.

Tornem a baixar a trobar la pista la que anem seguint que ens porta a veure l'alzina grossa de Cal Gol i seguint-la altre vegada com si tornesim a la masia Albareda, però abans d'arribar a ma dreta agafem un camí que el seguim fins trobar el torrent i seguim el torrent per el camí de la dreta fins passar per una urbanització i trevessar altre cop el torrent de La Fou seguint per sobre i ja veien la falla a on baixarem i l'espectacular salt de La Fou aquesta vegada sense aigüa i amb el respecta de veure-la desde dalt que impresiona la seva alçada,continuem per la pista fins trobar l' indicador que ens mena fins La Fou, val la pena de visitar i amb aigüa te que esser impresionant, fem les corresponents fotos i havent descansat retornem el camí fins la urbanització i els cotxes.

En total de caminar unes 3 hores.

Sant Pere de Rodes

2008-01-16T22:58:00.002+01:00

El passat dia 13 de Gener de 2008 i dins els cicles organitzats per la SEAS vàrem realitzar una excursió que anaba de Palau Savardera- Sant Onofre -Santa Helena-Sant Pere de Rodes i Port de la Selva.

Com sempre sortiem a les 7 del matí per arribar a Palau Savardera a les 9 hores, desprès d'esmorzar ens dividirem en dos grups, els que feien la llarga i els de la curta, jo hem vaig apuntar a la curta, era pujar amb autocar a Sant Pere de Rodes i baixar fins a Port de la Selva.L'autocar ens deixar a l'aparcament autoritzat i tots amb la motxilla a l'esquena emprenem camí vers l'ermita de Santa Helena i el seu poblat que s'hi han fet excavacions, camí curt i agradable apte per tot-hom, Edifici tancat però val la pena de veure'l, fem les corresponets fotografies i enfilem camí vers a Sant Pere de Rodes a on ens hi plantem en 10 minuts per un molt bon camí. Arribats a Sant Pere demanem per fer la visita guiada que te un cost de 56 euros una hora mes els 4 euros de l'entrada, una vegada pagat començem la visita explicant el que va arribar esser aquest monestir fins arribar al seu abandonament i la seva expoliació de les coses mes importants, gracies a la comunitat europea s'ha pogut reconstruir, i conservar el que ha quedat, es un monestir que amb la reconstrucció val la pena recordar el que era, ja que els que l'haviem vist abans enrunat i deixat ara no te res a veure i recomano de visitar-l'ho, si mes no la vista que es divisa i a mès si pujem al Castell de Sant salvador que hi arribarem per un corriol amb forta pujada de uns 20 minuts, podrem divisar una de les millors vistes que podrem gaudir, veurem el Pirineu, el Canigò, l'empordà i al mar.

La baixada està indicada com tot el camí es la GR11, sortim per darrera el monestir seguin un retol que posa Port de la Selva - La Selva de Mar, el primer tram es un camí encimentat fins l'aparcament abans d'arribar a Sant Pere venint del Port de la Selva, ara agafem un corriol que baixa fent zigazagues, però amb bon estat i sense perdua ens portarà a una pista que si la seguim a ma esquerra en portarà a la carretera que puja a Sant Pere provinent del Port de la Selva i si seguim per el torrent seguint les marques arribarem a al font del Lladoner a la Selva de Mar. Nosaltres seguim la pista ja que portem un invident i un altre que no estaba massa fi, aviat arribem a la carretera i de la corva surt un camí que en 15 minuts ens portarà a visitar el dolment de La taula dels lladres, val la pena de pujar-hi i d'allà mateix surt un camí de baixada que ens portarà a l'entrada del Port de la Selva a on acabarem la sortida. Aproximadament de caminar unes 3 hores. si voleu veure les fotografies entreu a l'enllaç següent: